Des
de molt jove, Yourcenar tenia el projecte de submergir-se en la memòria
històrica dels seus avantpassats. Als 20 anys es va proposar escriure una
novel•la sobre totes les generacions familiars que l’havien precedit. Dinada la
complexitat del projecte, el llibre va ser abandonat fins els any 60.
En
el moment de a redactar Opus Nigrum, va haver d tornar a repassar aquells
apunts plens de noms i de lloc en els que s’havien dut a terme durant segles la
vida de la seva família.
Al contrari d’Adrià, el personatge d’aquesta obra, Zenó de Bruixes, és fictici, però l’influeixen trets de persones reals com Leonardo da Vinci, o Rotterdan.
Opus
Nigrum és una vella fórmula alquímica, significava la fase de separació i
dissolució de la matèria. Simbolitzava les proves supremes de l'esperit en el
seu procés d'alliberament.
En
crear el personatge de Zenón, (humanista, filosòfic, metge i alquimista del
segle XVI), Yourcenar no es limita a explicar el tràgic destí d'un home
excepcional. Zenó i els personatges secundaris que l'acompanyen en la seva
turmentada existència ens fan reviure tota una època, perfectament
reconstruïda, d'un món en què s'enfrontaven Edat mitjana i Renaixement. Hi ha
un arriscat combat contra totes les formes de la ignorància, tant laiques com
religioses. Zenó és un bastard.
No hay comentarios:
Publicar un comentario