ESTIL

Com característiques principals de les seves obres podem destacar, en primer lloc la utilització de la història per crear literatura, ja que  l’autora agafa com a punt de partida un fet històric i l’elabora convertint-ho en literatura. Abans d’escriure, estudia els documents autèntics per poder conèixer amb exactitud el fet històric escollit. Vol imitar lleugerament als historiadors romàntics, entrar dins a l’interior d’una figura històrica.

Amb aquest mètode ens fa veure quins van ser els grans errors de la humanitat que segueixen vigents en el present.

En segon lloc trobem l'amor i plaer, adquireixen gran rellevància, Alexis, Adrià, Zenó... pateixen i gaudeixen amb la passió amorosa.

En tercer lloc observem el ritual i religió, Yourcenar mai va negar que bona part de la seva obra tingués una base religiosa. Igual que l’amor, la religió representa per ella un moment privilegiat, que obra una va d’accés a quelcom sagrat.

En penúltim lloc veiem l'Hel·lenisme, el gran coneixement de la història i dels clàssics deixa una petjada important en la obra. Durant gran part de la vida, els mites grecs van ser per l’autora una font inesgotable d’inspiració.

I per últim trobem el recull de la memòria de la seva família.

La lliure recerca de la pròpia sensualitat, una de les preocupacions constants de Marguerite Yourcenar al llarg de tota la seva obra, a causa de la seva bisexualitat.